Pràctica 3: Espanya vs Finlandia en Educació.

La Pràctica 3 consisteix a mirar un vídeo (primer enllaç de la webgrafia) del programa que es va emetre a TV3 “Singulars”, on s’entrevista el senyor Xavier Melgarejo, aquest parla sobre les diferències educatives entre Finlàndia i Espanya:

1. INTRODUCCIÓ

Comença parlant sobre el rumor que sona sobre una nova llei en educació del ministre espanyol Wert on té la intenció d’erradicar el català. Ells ho anomenen “espanyolitzar l’infant català”, ja que convertiria la llengua catalana en 4 opció a Catalunya deixant evidentment una llengua castellana superior.

Com anava dient, pretenia que a poc a poc el català es deixés de parlar i arribar a la pèrdua de la llengua. En el mateix programa citen que tots els estudies parlen que el bilingüisme és únicament un benefici, per tant crida l’atenció la intenció del ministre espanyol.

Per introduir el tema d’Espanya i Finlàndia començarem parlant de les proves PISA i tot seguit farem una comparativa educativa de tots dos països.

2. LES PROVES PISA: 

Les proves PISA (Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants.) són unes proves d’àmbit europeu que ens informa del rendiment escolar en joves de 15 anys.

finlandiaAquestes proves avaluen 3 gèneres: Matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

En el cas de Finlàndia, es diu que és la primera potència educativa perquè és primer en resultats de comprensió lectora i segon tant en ciències com matemàtiques.

En el cas d’Espanya en alguna àrea no arriba ni tan sols a la mitjana europea tot i augmentar les inversions educatives en el 2010 i 2012.

La diferència sobta molt i costa d’entendre com hi pot haver tanta diferència i no només això, si no que com s’ho fa el model educatiu finès per tal d’assolir tan bona educació. Seguidament farem una comparació entre els dos models educatius per esbrinar quin és el secret d’una educació d’or.

 

3. SISTEMA EDUCATIU FINÈS: 

Per tal que s’entengui el comentaré des de 4 aspectes diferents:

          3.1 Sistema Familiar: Tal com estudiem els alumnes d’Educació Primària a la UdL a l’assignatura de Família i Escola, a Espanya hi ha un gran nombre d’alumnes, els quals experimenten una situació complicada a casa sigui per falta d’un pare o per la separació d’aquests. Això afecta clarament a l’infant i també en l’àmbit de resultats educatius. A Finlàndia s’ha produït una normalització del concepte separats, ja que el 70% de les parelles ho estan i no comporta un cop psicològics a l’infant. L’estat protegeix molt la bona educació de l’infant, de fet té una política per fer compatible la vida laboral i la vida familiar.

 

 

 

          3.2 Sistema Escolar: El període d’escolarització obligatòria a Finlàndia comença un any més tard (als 7 anys d’edat), ja que segons ells, és quan el cervell està en ple desenvolupament i per molt que sembli irreal, els dos primers anys d’escolarització fan uns avenços gegants en comparació a infants espanyols de 6 anys.

L’escola és 100% gratuïta, tanmateix el material escolar provenen de l’estat. Compten també amb un àpat diari, en aquest cas el dinar. Cada centre disposa de tècnics en serveis, com: psicòlegs, dentistes, logopedes, pedagogs, etc. Un fet a destacar, és que a les aules espanyoles hi ha més de 30 alumnes per mestre, en canvi a Finlàndia hi ha 15 alumnes per classe i en el cas d’infant amb dificultats, no passen de 10 alumnes. Citar per últim el PIB invertit: Espanya segueix retallant, passant d’un 4’4% a un 3’9%. Finlàndia en canvi hi aporta un 6%.

Exemple de l’interior d’una classe a Finlàndia:

clase

  3.3 Sistema Sociocultural: La cultura a Finlàndia és molt rica. La varietat en educació infantil és molt variada. Poden anar a guarderia, a una mainadera personal a casa o amb la pròpia família a casa. L’infant mira la televisió en anglès, per això adopten un nivell alt en idiomes. Un punt molt positiu i fora de l’educació té un punt ètic essencial, és que quan una dona decideix tindre el fill, l’estat ajuda econòmicament aquella família.

          3.4 Sistema del Professorat: La formació del professorat és més elaborada. En primer lloc ser professor representa tot un orgull. Per ser professor has de tindre una nota de 9 i per tal que t’agafin a cada respectiu ajuntament, has de passar una entrevista. Per si hi ha el dubte, uns companys m’han facilitat una web (a la webgrafia) per comparar l’economia d’un mestre en ambdós països, per donar-se’n compte que no te res a veure:

                                     FINLÀNDIA          ESPANYA
Inicial Primària          28704 €                35907 €
Màxima Primària       44305 €                50105 €
Inicial Secundària      31382 €                40923 €
Màxima Secundària   53636 €                57304 €

 

 

4. SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL:

Des del meu punt de vista, l’educació a Espanya s’ha utilitzat sempre com una arma de control. Només començar el documental ja parlen de controlar la llengua catalana i sobreposar la castellana. Doncs política i educació van molt lligats, ja que cada cop que un partit polític arriba al poder fa canvis en educació. A Finlàndia, no s’utilitza com a arma de control massiu, l’educació és un dret i ens queda molt camí per assolir una educació tan rica com la finesa. No és una qüestió d’economia sinó de formació professional, el paper està en els mestres, si formem bons mestres, l’educació seria excel·lent i per fer això es necessita mestres amb força de voluntat.

Per acabar comparteixo aquesta fotografia (tercer enllaç webgrafia) d’un quadre comparatiu entre Espanya i Finlàndia que espero que faci reflexionar.

 

5. CONCLUSIÓ:

Des del meu punt de vista, l’educació a Espanya s’ha utilitzat sempre com una arma de control. Només començar el documental ja parlen de controlar la llengua catalana i sobreposar la castellana. Doncs política i educació van molt lligats ja que cada cop que un partit polític arriba al poder fa canvis en educació. A Finlandia, no s’utilitza com a arma de control massiu, l’educació és un dret i ens queda molt camí per assolir una educació tant rica com la finesa. No és una questió d’economia sinó de formació professional, el paper esta en els mestres, si formem bons mestres l’educació seria excelent i per fer això es necessita mestres amb força de voluntat.

Per acabar comparteixo aquesta fotografia (tercer link webgrafia) d’un quadre comparatiu entre Espanya i Finlàndia que espero que fagi reflexionar.

 el-sistema-educativo-de-finlandia-13-638

Webgrafia:

http://www.ccma.cat/video/embed/4368870/

http://www.abc.es/20121008/familia-educacion/abci-consigue-finlandia-numero-educacion-201210011102.html

https://es.slideshare.net/alvarocoza10/el-sistema-educativo-escolar-espaa-y-finlandia

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/finlandia-faro-del-norte-1537603

http://www.elconfidencial.com/sociedad/2010-04-06/finlandia-asi-es-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo_401888/

http://www.institutohemingway.com/es/blog/542/diferencias-con-el-sistema-educativo-de-finlandia-y-espana-tambien-en-aprendizaje-de-idiomas.html

http://www.unitedexplanations.org/2012/11/26/por-que-finlandia-tiene-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s