Blog

Pàctica 5: La mesura de la intel·ligència en situacions educatives, principals avantatges i inconvenients.

En aquesta pràctica 5 analitzam la intel·ligència i la seva avaluació en relació al camp escolar. Com s’avalua la intel·ligència i com es percep. També farem uns test de coeficient intel·lectual (CI, que els podeu trobar als annexos) que ens ajudaran a analitzar i respondre les preguntes que ens presenta el professor:

 

coeficiente.jpg

– Què és la intel·ligència? Proposa la teva definició.

És la facultat d’entendre i comprendre l’entorn, i l’habilitat que té a l’hora de donar un sentit encertat a una sentència. Tot i així, no té una definició universal acceptada. La paraula intel·ligència prové del llatí intellegere, que vol dir, comprendre – entendre – llegir, una barreja de les tres. Per tant la intel·ligència és una capacitat que implica diversos factors, com la memòria, el pensament abstracte, la resolució de problemes de la vida quotidiana o la capacitat d’adquirir nous coneixements.

– Com t’has sentit realitzant cada un d’aquests tests?

Tant l’un com l’altre els he trobat diferents en ceta manera, ja que el primer m’ha semblat més monotemàtic i tota l’estona el mateix. De totes maneres els dos m’han semblat molt avorrits, tot i començar fent-los molt motivat per veure que tenia o obtenir un resultat molt bo, les preguntes es feien repetitives (sobretot en el primer) i llargues o pesades. Això es deu al mateix contingut de tema a les preguntes, és per això que mentres anava fent el test he tingut la sencació que no m’avaluaven en cap moment el meu coeficient ja que pot ser molt diferent segons les ganes que tingui de fer-lo un dia i sobre lo àgil que ho vegi o no. Com a molt els tests avaluen una facultat lògica o matemàtica i no serveix de res, ja que es deixen la resta d’aspectes a avaluar.                    El segon al menys era més entretingut ja que feia referencia a aspectes personals, potser s’aproximava més però m’ha semblat invàlid igualment.

– Creus que s’entén el mateix per intel·ligència en cada un dels tests?

No, com anava dient el primer aval·lua un aspecte lògic de la teva ment i la rapidesa que tens al resoldre dubtes momentanis de lògica. Però això pot dependre del moment i no concreta per a res la intel·ligència ja que te molts més aspectes a valorar. El segon en canvi no valora tant un aspecte lògic ja que son (algunes) preguntes personals i no intervé en la lògica i poden valorar més apartats, però segueixo penant que no es avaluable en cap dels dos casos la intel·ligència d’una personal en la seva totalitat.

inteligencia-emocional.jpg

¿Quin tipus de test creus que s’apropa més a medir la teva intel·ligència en la seva totalitat? ¿Per qué?

El segon, ja que abarca més camps de treball i no només la lògica.

 

– En els testos d’intel·ligències múltiples s’entén la intel·ligència com quelcom modificable. Afavoreix que l’alumne s’esforci per canviar, millorar i aprendre?Argumenta la teva respota.

Si, jo penso que si, ja que, si segons el test en tens poca, vols millorar per tenir-ne molta i ho veus possible ja que t’estan dient que és modificable i si en tens molta vols seguir millorant i aprenent per no baixar de la qualificació alta.

– Com a mestre, busca arguments a favor i en contra de l’ús d’aquests tests d’intel·ligència en l’aula. ¿Creus que són útils al mestre? ¿Per a qué?

Els punts a favor es troben en aquells alumnes que obtenen una bona qualificació i pots fer un reforç positiu i per tant motivar-los a pujar el rendiment acadèmic. Es pot donar el cas d’un alumne que treu molt bona quaificació en un apartat i en l’altra no tanta, aquí el paper del mestre ha de ser vital per dir el bé que ho ha fet i tantmateix, lo bé que pot fer-ho en les altres.                                                                                                                                  Tot i això també tenim el costat negatiu, d’algun alumne que no li senti gens bé treure una mala qualificació i adopti el rol de mal alumne.

Crec que no són molt útils si, per al que es col fer servir, és per medir el coeficient intel·lectual, ja que no crec que aquests tests fagin el seu paper correctament ni de CI ni de intel·ligencia. Aquests tests no abarquen tota la intel·ligència per poder-la medir en totalitat. Es podria fer servir per un reforç positiu com he comentat anteriorment i si fossin certs o realistes, per tindre una estadística d’aquella generació, si no jo no li veig la utilitat.

Annexos:

TEST DE INTELIGENCIA “CLÁSICO”. CI: http://es.iq-test.cc

TEST DE INTELIGNECIAS MÚLTIPLES. IM: https://www.psicoactiva.com/tests/inteligencias-multiples/test-inteligencias-multiples.htm

 

Pràctica 4: Activitats d’Aprenentatge Col·laboratiu. Tasca 3.

Normes de Funcionament Bàsic:

Hem de crear unes normes de funcionament amb el grup de treball de Psicologia de l’Educació. Les normes s’adeqüen a la tasca dos d’aquesta mateixa pràctica que podeu trobar en el meu blog, així doncs aconseguim anar tots a una i que les normes tinguin una relació lògica entre elles i així un correcte funcionament.

Les normes del grup han estat pensades per tots els membres, per evitar que tots vagin a la seva, així doncs tothom està d’acord amb el reglament que s’ha realitzat, la decisió va ser pressa en una reunió on cada un dels membres va aportar diferents idees per millorar el rendiment i per assegurar una estabilitat de treball en el grup:

 

Captura de pantalla 2017-05-16 a las 1.35.29

Normes:

1- Totes les tasques que no siguin individuals, seran repartides de manera equitativa per tal que tothom treballi per igual.

2-Abans d’entregar una pràctica, tots els membres del grup hauran de revisar-la sencera i decidir si està completa o si falten alguns detalls per enllestir.

3- Tots els membres del grup tenen la mateixa importància, l’opinió d’un és tan vàlida com la de qualsevol altre membre.

4-Quan hi ha una diversificació d’opinions, debatem entre tots els membres del grup per extreure l’opinió més adequada, o si més no, entre totes les opinions en formem una que contingui tots els punts favorables de cada opinió personal.

5- Si algun membre del grup no està d’acord amb la planificació d’una activitat o amb alguna decisió, sempre ho pot manifestar a la resta del grup però amb respecte i educació cap als companys.

6- La no participació d’algun membre en qualsevol pràctica suposa un avís al professor, si aquest membre continua sense participar en les pràctiques i sense aportar res al grup, serà expulsat. Aquesta norma no és vàlida en cas de malaltia o qualsevol situació inesperada que impedeixi que l’alumne pugui treballar en condicions normals.

7- Cada membre ha d’anar visualitzant els blogs dels altres companys de grup i no focalitzar-se només en el seu, d’aquesta manera si algú té un error, la resta del grup el pot informar per canviar-lo.

8- Tot i realitzar les activitats en grup i penjar el mateix document tots els membres del grup, no es tolera copiar-se dels companys, cada membre del grup ha de tenir el seu blog personalitzat a la seva manera.

9- A l’hora de resoldre qualsevol problema o dubte, tots els membres del grup formaran part d’un debat per decidir quina és la millor solució, no és pot abstenir cap membre, ja que l’opinió de tots conta per igual.

Conclusió:

Per un aprenentatge col·laboratiu necessitarem que tots estiguem en una visió oberta al canvi i adaptable als demés, així entre tots aconseguirem uns resultats òptims on tots aportarem la nostra visió i part bona.

Pràctica 4: Activitats d’Aprenentatge Col·laboratiu. Tasca 2.

Comentaris Companys:

“Un aspecte molt important a l’hora de treballar en grup és la motivació i la connexió grupal que hi ha entre els membres del grup ja que una bona connexió entre els membres és molt important per la comunicació i, penso també el treball que es faci ha de resultar motivador perquè si un treball no agrada, el treball es farà amb menys ganes que no un treball que agradi i sigui del gust del grup. El grup treballarà millor amb un treball del seu gust.”

“Un cop analitzades les activitats d’aprenentatge col·laboratiude cada membre del nostre grup he arribat a la conclusió de que hi ha una sèrie de factors que són determinants a l’hora de treballar col·laborativament amb altres companys. El factor més important és la participació activa en l’activitat, és a dir, els alumnes treballen més còmodes i interaccionen més entre ells si tenen un paper actiu dins de l’activitat que no si només es dediquen a respondre preguntes asseguts a les cadires de classe. L’experència és un factor clau, com a mínim des del meu punt de vista, ja que d’aquesta manera els nens estan veient amb els seus propis ulls allò que fan i aprenen. En canvi, si han de fer una activitat guiant-se per allò que diu el llibre i per les imatges que hi poden veure en ell, penso que l’activitat es torna més pesada i els alumnes no gaudeixen tant com de l’altra manera. No obstant aixó, també poden haver-hi activitats col·laboratives que no necessitin ser aplicades en una classe pràctica per obtindre resultats, però en el cas del nostre grup l’experiència i la part pràctica de les activitats són els factors amb més rellevància i suposo que cada membre del grup ha redactat l’activitat que més recordava o la que més li va agradar durant la seva formació escolar, per tant, podriem dir que una bona activitat col·laborativa és recomanable que tingui en compte aquests darrers factors.”

“Pel que he pogut veure en comú de les activitats redactades pels meus companys, l més important d’una activitat és novament la part empírica. La experiència és un factor clau en l’aprenentatge i per tant el professor ha d’aconseguir que tots els infants passin per la seva part pràctica de l’activitat per tal que experimentin.
Un altre aspecte que hi veig és que tots ens hem quedat amb una classe fora de lo convencional, i això és perquè estem tant acostumats a un model pedagògic de classe, que ja tirem endavant amb això, però per aquest motiu, l’infant passa a desconnectar també i no tenen cap poder d’atenció a l’infant, és per això que una activitat alternativa a l’escola queda tant grabada i és el que recordem, perque és on vam donar-li més atenció.”

“Donant validesa al que els companys “redboleto” i “marcalfarras95” diuen, crec que la base d’un bon aprenentatge, sigui col·laboratiu o individual, és que aquest sigui divertit, amè de realitzar. Totes les activitats que hem vist en les nostres entrades dels blogs són activitats que pocs cops es realitzen en una classe.
Per tant, el meu punt es basaria en què per poder extreure la major qualitat en un aprenentatge i treball col·laboratiu, els alumnes haurien de realitzar tasques o activitats més dinàmiques, activitats que realment no fossin una llosa per ells que enlloc de motivar-los a seguir estudiant provoquessin l’efecte contrari.”

“Crear actividades donde la gente participe activamente y de una forma motivadora. Se tiene que buscar el método adecuado para dinamizar la actividad de forma diferente a la estandarizada y tener la plena atención y participación del alumno.
La actividad debe ser adecuada al contexto y situación en que nos encontramos y debemos buscar una meta para llegar con ayuda de nuestros compañeros. De esta forma, podemos ser capaces de trabajar en equipo y superar situaciones laborales y cotidianas de este tipo o más complejas de una forma más sencilla.”

colaborativo-distincion-desvanece

Resum:

Per poder aprendre de forma col·laborativa el primer que necessitem és una motivació dels alumnes els quals tots tinguin ganes de treballar i fer el treball tots junts amb el motiu d’aprendre més. Una manera de treballar el model cooperatiu seria treballant per projectes, un mètode més nou però alhora ens aporta més resultats.
Aquest mètode és un mètode que no sempre s’utilitza, ja que pel docent és més “fàcil” fer un treball individual i avaluar un a un que no anar donant suport a tots els alumnes o discents.
Per tant treballar en un model col·laboratiu, és necessari molta implicació per part dels dos costats (discent i docent). El treball ha d’estar en un context determinat i aquest ha de ser explícit per no causar problemes als alumnes, aquest ens deixarà molta més experiència que no pas un treball individual.
Tal com hem pogut veure en els treballs dels meus companys, el més important és el respecte entre uns i altres i que tothom posi de la seva part. Aquest mètode ens fa extreure de tots el màxim, ja que no és el mateix un treball on només hi ha una idea a un treball on hi ha moltes idees.

Pràctica 4: Activitats d’Aprenentatge Col·laboratiu. Tasca 1.

Aquesta pràctica 4 està dividida en tres apartats que anirem penjant al llarg del mes. Aquesta primera part (Tasca 1) explico una activitat escolar que m’hagi agradat i hagi après alguna cosa d’allí.

academia_musica_big74.jpg

1. Descripció bàsica de l’activitat:

Em centraré en l’assignatura optativa de Cant Musical, a segon d’ESO.

Continguts

  • Conceptuals: Durant el quadrimestre, preparàvem 3 cançons que al festival de final d’any havíem de cantar, una d’elles, al festival de final de curs (la que la professora considerés que quedés millor, en aquest cas, va sortir “No Dudaría – Rocio”).
  • Procedimentals: En primer lloc decidir la cançó, després classificar veus i classificar-nos per tant en greu o agut a més de qui canta cada cosa. Un cop fet, comencem els assaigs per l’actuació final.
  • Actitudinals: A l’hora de triar cançó i classificar-nos, respectar la majoria del grup i també respectar-nos a l’hora de cantar, que és on ens fa vergonya i on s’ha de vigilar més.

Objectius: 

  • Perdre la vergonya mitjançant el cant.
  • Participar amb la nostra cançó al festival final.
  • Aprendre del treball en grup.
  • Respectar i aportar en les decisions del grup.

Resultat final:

  • Donada la baixa de la professora i la voluntat de fer 3 cançons en un quadrimestre, no vam representar-la a final de curs però va sortir bé.
  • Vam fer un grup unit on no hi havia vergonya tot i ser una classe de 2n d’ESO on el que pensin els altres de tu és important.

Agrupacions (Nº de alumnes per grup): Finalment ens vam agrupar en grups de dos, veus agudes i veus greus.

2. Procès col·laboratiu: 

Com es va organitzar el grup? Vam organitzar-nos en dos grups de veu, greu i aguda.

Recorda algun aspecte a senyalar sobre la interacció entre els membres del grup (llenguatge, comunicació i ajudes):

La professora va establir un calendari de feina on ens marcàvem que havíem d’anar fent cada classe, que eren 2 hores setmanals. Ens organitzàvem per portar les lletres apreses i a l’hora d’entrar a classe ficar-nos en grups directament.

Aspectes emocionals i afectius durant el treball en grup (positius- negatius):

Negativament:  Sempre hi ha algun company que va més endarrerit o que no es comporta bé a classe i endarrereix la dinàmica, potser també per això no vam arribar a fer el festival.

Positivament: El fet de cantar i perdre la vergonya en una edat com aquesta és molt bo i va funcionar realment bé. També el fet de dur a terme una activitat com aquesta, on tots col·laborem, ens fa sentir part d’un grup on tots aportem alguna cosa. El bon ambient de classe i el treball en grup.

Com se superaven els diferents punts de vista:

La posada en comú al grup s’intentava tramitar de la manera més democràtica possible, com en un espai així i hi ha moltes opinions, al final acabava decidint la professora el que deia la majoria i era és fàcil d’efectuar.

3. Paper del professor:

Consignes:

Primer de tot havíem de proposar cançons aptes per cantar i que fossin del nostre gust. Un cop propostes votàvem i la professora deia l’última paraula. Després ens l’havíem d’aprendre a casa, la lletra de la nostra part per treballar-la millor a classe.

Ajudes:

Les ajudes constaven de les rectificacions que feia en hores de classe la professora i l’adjuntament de l’enllaç de la cançó en el drive escolar d’aquesta assignatura.

Avaluació del treball en grup:

Com que era optativa l’avaluació era una mica alternativa i contava l’assistència, la col·laboració i la participació a classe. Formava part una mica del criteri de la professora.

Pràctica 3: Espanya vs Finlandia en Educació.

La Pràctica 3 consisteix a mirar un vídeo (primer enllaç de la webgrafia) del programa que es va emetre a TV3 “Singulars”, on s’entrevista el senyor Xavier Melgarejo, aquest parla sobre les diferències educatives entre Finlàndia i Espanya:

1. INTRODUCCIÓ

Comença parlant sobre el rumor que sona sobre una nova llei en educació del ministre espanyol Wert on té la intenció d’erradicar el català. Ells ho anomenen “espanyolitzar l’infant català”, ja que convertiria la llengua catalana en 4 opció a Catalunya deixant evidentment una llengua castellana superior.

Com anava dient, pretenia que a poc a poc el català es deixés de parlar i arribar a la pèrdua de la llengua. En el mateix programa citen que tots els estudies parlen que el bilingüisme és únicament un benefici, per tant crida l’atenció la intenció del ministre espanyol.

Per introduir el tema d’Espanya i Finlàndia començarem parlant de les proves PISA i tot seguit farem una comparativa educativa de tots dos països.

2. LES PROVES PISA: 

Les proves PISA (Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants.) són unes proves d’àmbit europeu que ens informa del rendiment escolar en joves de 15 anys.

finlandiaAquestes proves avaluen 3 gèneres: Matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

En el cas de Finlàndia, es diu que és la primera potència educativa perquè és primer en resultats de comprensió lectora i segon tant en ciències com matemàtiques.

En el cas d’Espanya en alguna àrea no arriba ni tan sols a la mitjana europea tot i augmentar les inversions educatives en el 2010 i 2012.

La diferència sobta molt i costa d’entendre com hi pot haver tanta diferència i no només això, si no que com s’ho fa el model educatiu finès per tal d’assolir tan bona educació. Seguidament farem una comparació entre els dos models educatius per esbrinar quin és el secret d’una educació d’or.

 

3. SISTEMA EDUCATIU FINÈS: 

Per tal que s’entengui el comentaré des de 4 aspectes diferents:

          3.1 Sistema Familiar: Tal com estudiem els alumnes d’Educació Primària a la UdL a l’assignatura de Família i Escola, a Espanya hi ha un gran nombre d’alumnes, els quals experimenten una situació complicada a casa sigui per falta d’un pare o per la separació d’aquests. Això afecta clarament a l’infant i també en l’àmbit de resultats educatius. A Finlàndia s’ha produït una normalització del concepte separats, ja que el 70% de les parelles ho estan i no comporta un cop psicològics a l’infant. L’estat protegeix molt la bona educació de l’infant, de fet té una política per fer compatible la vida laboral i la vida familiar.

 

 

 

          3.2 Sistema Escolar: El període d’escolarització obligatòria a Finlàndia comença un any més tard (als 7 anys d’edat), ja que segons ells, és quan el cervell està en ple desenvolupament i per molt que sembli irreal, els dos primers anys d’escolarització fan uns avenços gegants en comparació a infants espanyols de 6 anys.

L’escola és 100% gratuïta, tanmateix el material escolar provenen de l’estat. Compten també amb un àpat diari, en aquest cas el dinar. Cada centre disposa de tècnics en serveis, com: psicòlegs, dentistes, logopedes, pedagogs, etc. Un fet a destacar, és que a les aules espanyoles hi ha més de 30 alumnes per mestre, en canvi a Finlàndia hi ha 15 alumnes per classe i en el cas d’infant amb dificultats, no passen de 10 alumnes. Citar per últim el PIB invertit: Espanya segueix retallant, passant d’un 4’4% a un 3’9%. Finlàndia en canvi hi aporta un 6%.

Exemple de l’interior d’una classe a Finlàndia:

clase

  3.3 Sistema Sociocultural: La cultura a Finlàndia és molt rica. La varietat en educació infantil és molt variada. Poden anar a guarderia, a una mainadera personal a casa o amb la pròpia família a casa. L’infant mira la televisió en anglès, per això adopten un nivell alt en idiomes. Un punt molt positiu i fora de l’educació té un punt ètic essencial, és que quan una dona decideix tindre el fill, l’estat ajuda econòmicament aquella família.

          3.4 Sistema del Professorat: La formació del professorat és més elaborada. En primer lloc ser professor representa tot un orgull. Per ser professor has de tindre una nota de 9 i per tal que t’agafin a cada respectiu ajuntament, has de passar una entrevista. Per si hi ha el dubte, uns companys m’han facilitat una web (a la webgrafia) per comparar l’economia d’un mestre en ambdós països, per donar-se’n compte que no te res a veure:

                                     FINLÀNDIA          ESPANYA
Inicial Primària          28704 €                35907 €
Màxima Primària       44305 €                50105 €
Inicial Secundària      31382 €                40923 €
Màxima Secundària   53636 €                57304 €

 

 

4. SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL:

Des del meu punt de vista, l’educació a Espanya s’ha utilitzat sempre com una arma de control. Només començar el documental ja parlen de controlar la llengua catalana i sobreposar la castellana. Doncs política i educació van molt lligats, ja que cada cop que un partit polític arriba al poder fa canvis en educació. A Finlàndia, no s’utilitza com a arma de control massiu, l’educació és un dret i ens queda molt camí per assolir una educació tan rica com la finesa. No és una qüestió d’economia sinó de formació professional, el paper està en els mestres, si formem bons mestres, l’educació seria excel·lent i per fer això es necessita mestres amb força de voluntat.

Per acabar comparteixo aquesta fotografia (tercer enllaç webgrafia) d’un quadre comparatiu entre Espanya i Finlàndia que espero que faci reflexionar.

 

5. CONCLUSIÓ:

Des del meu punt de vista, l’educació a Espanya s’ha utilitzat sempre com una arma de control. Només començar el documental ja parlen de controlar la llengua catalana i sobreposar la castellana. Doncs política i educació van molt lligats ja que cada cop que un partit polític arriba al poder fa canvis en educació. A Finlandia, no s’utilitza com a arma de control massiu, l’educació és un dret i ens queda molt camí per assolir una educació tant rica com la finesa. No és una questió d’economia sinó de formació professional, el paper esta en els mestres, si formem bons mestres l’educació seria excelent i per fer això es necessita mestres amb força de voluntat.

Per acabar comparteixo aquesta fotografia (tercer link webgrafia) d’un quadre comparatiu entre Espanya i Finlàndia que espero que fagi reflexionar.

 el-sistema-educativo-de-finlandia-13-638

Webgrafia:

http://www.ccma.cat/video/embed/4368870/

http://www.abc.es/20121008/familia-educacion/abci-consigue-finlandia-numero-educacion-201210011102.html

https://es.slideshare.net/alvarocoza10/el-sistema-educativo-escolar-espaa-y-finlandia

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/finlandia-faro-del-norte-1537603

http://www.elconfidencial.com/sociedad/2010-04-06/finlandia-asi-es-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo_401888/

http://www.institutohemingway.com/es/blog/542/diferencias-con-el-sistema-educativo-de-finlandia-y-espana-tambien-en-aprendizaje-de-idiomas.html

http://www.unitedexplanations.org/2012/11/26/por-que-finlandia-tiene-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo/

Mapa conceptual Psicologia de l’Educació

Què és la psicologia de l’educació?

IMG_9792.JPG

La psicología educativa es una rama de la psicología dedicada a l’estudi de l’aprenentatge i l’ensenyança humana dins dels centres educatius on s’analitzen les formes d’aprendre i d’ensenyar, l’efectivitat de les intervencions educatives amb l’objectiu de millorar el procès, l’aplicació de la psicologia en aquests àmbits és instruir.

Estudia doncs, el comportament i processos mentals en l’àmbit de l’educació.

La psicologia de l’educació neix d’una creença racional, i respon a les necessitats que té l’educació. Aquesta fa de pont entre l’educació i la psicologia. El que busca entre aquestes dos és millorar la pràctica educativa.

Basant-nos en el mapa conceptual, parlarem sobre el seu origen; En aquesta primera part juntem tres temes inicials sobre la psicologia de l’educació: La finalitat, l’origen i l’objecte d’estudi. L’ORIGEN prové d’una creença racional seguida d’un convenciment i una aplicació d’aquests en l’aprenentatge, així portem a terme la psicologia de l’educació, que produeix: FINALITAT una millorar de l’educació. La investigació, els estudis actuals i la formació del professorat, ens porta a la finalitat de la psicologia de l’educació, que és l’estudi dels processos de canvi en les persones. Aquestes finalitats,  comporten una millora de comprensió, la pràctica educativa i el coneixement psicològic.                                    Tractem l’educació com a OBJECTE D’ESTUDI que produeix uns canvis en les situacions d’aprenentatge i ensenyament per trobar la finalitat, que es millorar l’educació.

La segona part del nostre mapa seria el doble concepte de la filosofia de l’educació. Tenim per una banda la psicologia aplicada a l’educació (unidireccional), que enten la psicologia de l’educació com un camp d’aplicació del coneixement psicològic teòric (com conills d’indies per pràctica teòrica de la disciplina). Relació teorico-pràctica. Cal dir que aquesta primera part es veu una mica enrraderida o queda antiga, però igualment acceptada.

L’altre concepte que ens mostra el mapa, és la psicologia de l’educació com a disciplina pont (bidireccional) és caracteritza per plantejaments de psicologia aplicada a l’educació. Totes des parts es veuen coordinades, un canvi en psicologia suposa entendre un canvi també en l’educació, ja que van de la mà.

Per acabar la tercera i última part, es basa en una lectura de l’autor César Coll. Segons Coll hi ha tres dimensions en la psicologia educativa:

– Teorico-conceptual: Inclou  coneixements sobre els components psicològics dels fenòmens educatius.                                                                                                                 – Tecnològic-projectiva: Inclou un conjunt de coneixements  sobre la planificació i el disseny de processos educatius.                                                                                                                   – Tècnico-pràctica: Inclou una sèrie de coneixements, sobretot de caire tècnic i instrumental, orientats a la intervenció directa en el desenvolupament de la funció docent.

Coll també ens parla de la triple finalitat que la psicologia de l’educació té;                              1. La comprensió de processos, 2. l’optimització de processos i 3. una millora de la praxis. 

Bibliografia i Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_educativa

https://meraguayo93.wordpress.com/que-es-la-psicologia-educativa/

https://www.cop.es/perfiles/contenido/educativa.htm

Alcázar-Córcoles, M.A. (2007). Revista de Didácticas Específicas, nº3, pp. cv-cv, 2010.

Coll, C. (1983). Psicología de la Educación: ciencia, tecnología y actividad técnico práctica. Estudios de Psicología.

 

1. Creació de la meva pàgina.

Benvinguts al meu espai WordPress.

En aquest blog aniré adjuntant i deixant les meves pràctiques de l’assignatura Psicologia de l’Educació de la carrera Educació Primària de la Universitat de Lleida (UdL).

Confio en què aquesta pàgina m’ajudi a mi en la meva formació com a educador i a més pugui servir d’utilitat a tot aquell qui entri.